dilluns, 4 d’agost de 2008

La ciutat

Aquest estiu, per això he trigat a actualitzar, vaig (vam) estar tres dies a una ciutat. Una ciutat amb una xarxa de metro i transports públics eficient. Una ciutat amb, entre d'altres, un parc urbà de 372 hectàrees, o el que és el mateix, 372 camps de futbol, per perdre-t'hi, córrer, passejar. Una ciutat neta, sense ni un sol paper a terra. Una ciutat amb una llibreria de 4 plantes a la plaça de l'ajuntament. Una ciutat plena d'història. Una ciutat on també es pot menjar a peu dret en un mercat. Una ciutat de gent aspra però eficient i sempre correcta. Una ciutat envoltada d'una natura exhuberant. Una ciutat de futbol. Una ciutat on les botigues, si més no les grans, tanquen a les 8 del vespre. Una ciutat que, a diferència de les que vam visitar després, el turisme no ha rebentat (i això dit per un turista, toca't els...). Una ciutat sense mar però ben pròxima a llacs idíl·lics. Una ciutat desacomplexada amb una fàbrica de cotxes que té com a logotip la bandera de l'estat. Segur que aquest estiu per l'AP7 veieu algun d'aquests cotxes que us fa llums si aneu pel carril ràpid, o que us passa a 200 km/h mínim si aneu pel del mig.

I quan avui veig que han segat el "parterre" de gespa de davant de casa, nord enllà però no del tot encara, continuo pensant que estaria bé que algun dia ens puguéssim semblar a ells. Vés per on, tenia tota la raó el Cervantes.