dilluns, 4 d’agost de 2008

Miki

Una permanència a Segona no val una vida. La decisió està presa i jo l'aplaudiré. I quan la temporada que ve no el vegi sobre la gespa, em sentiré una mica més orgullós d'haver conegut un futbolista i una persona que aquells que només saben veure el món en blaugrana no hauran conegut mai.

No entenc perquè aquesta societat continua idolatrant aquells que caminen constantment protegits per cinc o sis guardaespatlles que no et deixen ni veure-li la cara, en canvi, ens oblidem d'aquells a qui saludes i et responen amb un somriure, ni que sigui humil, perquè ells són humils.

Força, Miki Albert!!!