dimecres, 20 d’agost de 2008

Política de merda, país de merda

Fa poc un bon amic de Tarragona em va explicar una història que està passant aquests dies a la ciutat i que demostra fins a quin punt aquest país no és una democràcia sinó una partitocràcia en què la política (els partits) ho controlen i ho empastifen tot i fins a quin punt els ciutadans no tenim cap tipus de veu davant dels que teòricament haurien de ser els nostres representants. Vot? Sí, un cada quatre anys. Per dir quins són els nostres polítics. Espero que aviat convoquin eleccions per poder triar qui ha de presentar els telenotícies, o qui m'ha de vendre les botifarres, o quin funcionari prefereixo que em faci la declaració de la renda.
Resulta que Tarragona ha presentat una candidatura per ser la seu dels Jocs del Mediterrani l'any 2017. L'Ajuntament (d'esquerres), a través d'una persona molt coneguda pel seu passat sindicalista, contracta una empresa perquè s'encarregui de tot el "festival" que suposa organitzar una candidatura. Aquesta empresa, dirigida per una persona amiga del de l'Ajuntament (evito posar noms per si un cas), "crea" d'alguna forma una associació que és la que s'encarregarà de portar tots els temes de la candidatura. I a partir d'aquí, tot endavant.
Resulta que, a partir d'aquí, els partits de la oposició (de dretes) comencen una campanya per intentar fer veure que en aquest procés tot està esquitxat de corrupció, que com que aquells dos són amics tot és un "pasteleo", que és una vergonya per a la ciutat, etcètera etcètera. Aquests partits organitzen de tant en tant alguna roda de premsa però al mateix temps fan servir un redactor del diari local (de dretes, antic "Diario Español") que comença a practicar el que un profe de la facultat on jo sí que em vaig treure el títol anomenava "periodismo sobrecogedor", és a dir, "cogedor de sobres". Durant uns dies, cada dia, el diari en qüestió treu no-notícies, algunes sense contrastar amb la part contrària, sobre el tema, fins al punt que la pressió comença a fer que l'Ajuntament estudiï cedir una mica perquè no els continuïn tirant merda.
A què ve tot això i a on vull anar a parar? Doncs que a l'associació que gestiona la candidatura hi ha un munt de gent que hi treballa. Gent a qui els polítics i la seva merda ni els va ni els ve, que només intenten guanyar uns diners a final de mes per portar el pa a casa. Gent amb títol (a diferència del redactor en qüestió) que va deixar feines més segures, potser fins i tot millors, per un projecte il·lusionant per a la ciutat. Gent que té família, i hipoteca, i potser fins i tot alguns tenen fills. Gent que no té res a veure amb l'Ajuntament, en la majoria dels casos. Gent que per culpa d'un tio que juga a ser periodista, que es pensa que ha descobert el Watergate i que ara va de víctima perquè algú, al seu blog, li ha dit les coses tal com són, es pot quedar "de patitas en la calle", mentre aquest tio continuarà repartint merda mogut pels fils dels polítics de dretes i continuarà cobrant un sou que, exercint d'aquesta manera, m'atreveixo a posar en dubte si es mereix.

I, sí, no sóc de Tarragona (sóc de nord enllà) i conec personalment alguns dels afectats. I em fa molta ràbia.

PD: Si visiteu la web del Diario Español (www.diaridetarragona.com, s'ha de saber dissimular) és possible que trobeu els noms que necessiteu per acabar de desembolicar la troca.