dimarts, 30 de setembre de 2008

Banys de Nostàlgia (1): Horacio Pinchadiscos

Aquesta setmana reprenc la col·laboració que ja vaig iniciar la temporada passada amb un programa matinal d'una ràdio local del nostre nord enllà. Cada dijous ens dediquem durant una estona a fer una mica de carrosses, als nostres 30 anys, i rememorar personatges, objectes i altres dels enyorats anys 80. Si us sembla, com que un corta-pega no costa res, periòdicament us aniré penjant els textos de la secció.

“¡Horacio! ¿Qué qué qué?”. Darrera d’aquestes dues paraules, que al cap i a la fi són dues, s’amaga un dels himnes de la mainada de principis dels 80, interpretat pel grup infantil “Regaliz”, dels quals ja vam parlar en la primera temporada de la secció. Sortien de la immensa boca d’un “muppet” hispànic (allà anomenat “teleñeco”) que es va fer tremendament popular. El seu nom: Horacio Pinchadiscos. I el seu “alter ego”: l’actor Pepe Carabias. Veu de moltíssims personatges infantils, sobretot de dibuixos animats, també va donar veu a un altre “muppet” posterior a Horacio Pinchadiscos, de nom Pepe Soplillo, que acompanyava Verónica Mengod en la presentació del programa “El Kiosko” de 1984. A partir d’aleshores sembla que gran part de l’audiència va passar a tenir una relació d’amor-odi amb ell.
Algú va dir que la nostra infantesa es va acabar quan al “pinchadiscos” se’l va començar a anomenar “DJ”. Sens dubte que la influència forània ha fet més mal aquí que en altres països; a França, sense anar més lluny, en totes les campanyes de publicitat que portin missatges en una llengua que no sigui la francesa, s’ha d’adjuntar la traducció en el mateix anunci. Així, en el cas de “Seat”, el seu eslògan “Auto emoción” va acompanyat d’un asterisc i a sota, escrit més petit: “L’émotion auto”.
Però al que anàvem. Gràcies a Horacio, el “pinchadiscos” no va tenir cap altre nom. Almenys de 1981 a 1984, el temps que van durar els programes “Sabadabadá” i “Dabadabadá” de TVE en què apareixia aquest personatge. Introduït pels diferents presentadors que va tenir aquest programa, com Mayra Gómez Kemp, Rosa María Otero o Sonia Martínez, Horacio feia una secció que, vista amb el temps, té el seu què; seleccionava èxits musicals del moment que eren interpretats per personatges de gomaespuma en una espècie de videoclips. Tant podien ser Lole y Manuel com els Pretenders, a Horacio Pinchadiscos i els seus ninots no se’ls resistia res. Només cal anar a YouTube i escriure “Horacio Pinchadiscos” per rememorar les aparicions del gran DJ. Aprofitem per rememorar el gran “Sabadabadá”, del qual sobretot jo recordo el dibuixant José Ramón Sánchez, un geni del retolador que improvisava caricatures en directe, al costat de Mayra Gómez Kemp.
M’atreveixo fins i tot a establir un paral·lelisme, que correspon bastant a l’època i que seria perfecte si no fos per la diferència en el color de la pell, entre Horacio Pinchadiscos i Venus Flytrap, el DJ de Ràdio Cincinnati. No oblidem que Ràdio Cincinnati és una sèrie que dura de 1978 a 1982. Si us enrecordeu, Venus Flytrap era el DJ nocturn de l’emissora, portava una “tofa” considerable i el coll li pesava de les cadenes d’or que duia, estètica totalment “setantera” que reproduïa un Horacio de cabells arrissats i cadena de cartró daurat al coll. Algun dia, per cert, ens tocarà parlar de la WKRP.
El 1984 es va acabar el “Dabadabadá” i amb ell, Horacio Pinchadiscos. Però frases com “cómo te lo montas tío”, “qué marcha se trae el tío” o “el discjockey campeón”, gràcies a ell, quedaran sempre gravades a la nostra memòria com a part indestriable de la nostra infantesa.

1 comentari:

oriolvidal ha dit...

Mític personatge, sí senyor. Jo recordo les imitacions d'ABBA i d'aquells que van guanyar Eurovisió que les noies es treien una falda i en duien una més curta a sota. En recordes el nom? Eren suecs, també?

Aquell era un gran programa, el "Sabadabadà". Jo el veia quan tornava de jugar a futbito. Recordo també el "Rocky Carambola" del Torrebruno i "En el desván de la fantasía", amb dibuixos del José Ramón. Després ja va venir la posmoderna "La Bola de Cristal".

Sobre Pepe Soplillo... em queia fatal. I la Verónica Mengod ha guanyat amb l'edat, ja ho crec.

Endavant amb el cortar/pegar, nen!