dijous, 2 d’octubre de 2008

"Als socialistes, els envieu a la merda de dos en dos"

Aquesta és una frase cèlebre de l'expresident del país Jordi Pujol (recollida a "El nom del porc", un fantàstic llibre de l'Albert Om pre-Club) i que segurament subscriurien, ara mateix, els aficionats de dos clubs que ara mateix són filials: el Girona FC i l'AD Guíxols, representants de dues ciutats on ara mateix governa aquest partit polític a qui Pujol hauria volgut veure passar a millor vida.

Durant tot l'estiu, un sector important de seguidors del Girona han criticat durament l'actitud del seu consistori davant la necessària reforma de l'estadi de Montilivi, després de l'ascens del club a Segona A. La més urgent semblava la substitució de la lona que cobreix l'antiga graderia de Preferent (no ho oblidem, que es va ensorrar sola el 1995 i que es va quedar allà, "partía y doblá", donant una magnífica imatge a tots els visitants). La substitució, però, no ha estat per una nova graderia, sinó per una altra lona. La resta d'obres de reforma i condicionament de l'estadi, per a molts, no han passat d'una mà de pintura (la col·locació de cadires era obligatòria), i per acabar-ho de rematar, es van acabar amb retard, ja que en el segon partit de la Lliga a casa encara hi havia accessos que no s'havien acabat i, com van denunciar diversos reportatges, sortides que havien de ser d'emergència inutilitzades. Sort que els il·luminats consistorials van trobar-hi una explicació implacable; després de 38 anys de funcionament, havien de comprovar com ho feia la gent de Montilivi per entrar i sortir de l'estadi abans d'acabar de "rematar" els accessos.

A Sant Feliu, amb ajuntament socialista però regidoria d'esports republicana, la junta de l'Ateneu s'ha plantat i ha presentat la dimissió en bloc, segons diuen, farts que passin d'ells, de no rebre subvencions ja pactades i que fins i tot els hagin fet la traveta. Tot i que no s'ha publicat, han filtrat que fins i tot els van "boicotejar" un espònsor. El Guíxols, segons diuen, va subscriure un acord amb l'empresa que s'encarrega de la neteja de la ciutat per una quantitat, posem 100. Pocs dies després, però, el consistori anava a la mateixa empresa a demanar-los patrocini per a un festival musical que s'organitza cada estiu a la població, i segons asseguren des del club, ho van fer "fent valer" que era l'empresa que tenia la concessió de la neteja. Amb la qual cosa, l'empresa en qüestió va haver de tragar i repartir les seves despeses publicitàries, amb la qual cosa, el Guíxols, segons asseguren, de 100 en van passar a rebre 40, amb el que suposa això per a un club de Primera Catalana.

Per aquestes latituds, doncs, els pavellons d'esports municipals, piscines municipals i tot el que suposi fer esport però pagant una quota mensual (a l'Ajuntament, és clar) funciona a tot drap. Els clubs degans de l'esport local, els que promocionen la ciutat arreu on van, els que donen un espai de lleure en dies en què els serveis municipals estan tancats i els pobles es moren de fàstic... aquests, mentrestant, fan camí cap a la desaparició. Les quotes de soci els les paguen a ells, simplement per sobreviure.