dimecres, 8 d’octubre de 2008

Banys de Nostàlgia (2): Chicho Sibilio

L’esport és una activitat apassionant, però a vegades també molt injusta. La història de l’esport, de tots els esports, l’escriuen els noms dels jugadors o atletes que han assolit grans gestes. Al darrere seu, queden un grapat de magnífics esportistes sense els quals els herois possiblement no haurien estat herois, però que passen a la posteritat com a secundaris. Del bàsquet dels anys 80 i primers dels 90, l’època del primer “boom” basquetbolístic a l’Estat Espanyol, tothom recorda els noms d’Epi, Solozábal o Villacampa. Avui ens proposem recordar un jugador de qui, potser perquè va tornar al seu país en acabar la seva carrera, no parlem tant sovint, quan els experts el van considerar un dels millors alers d’Europa del seu temps.
Quan érem marrecs i jugàvem a bàsquet al pati de l’escola, i ens atrevíem a llançar de lluny, tots pensàvem en què érem Chicho Sibilio. Sabíem que, des que s’havia incorporat la línia de 6’25 uns anys abans, pocs jugadors eren tan efectius en els llançaments triples com aquell aler del Barcelona que jugava amb el “6” a la samarreta. La de sobre, la blaugrana, perquè sempre jugava amb una samarreta de màniga curta de color vermell a sota. Sibilio era un tirador d’elit, com ho demostra el fet que encara continua sent el jugador que ha fet més punts en la història de la Lliga ACB, més de 6.000 (comptant-hi més de 650 triples) i que el seu percentatge d’encert en els tirs de 3 (un 45%) l’han igualat o superat molt pocs basquetbolistes.
Chicho Sibilio es diu, en realitat, Cándido Antonio Sibilio Hughes, i l’hem portat a aquesta secció com una manera d’homenatjar-lo en el seu 50è aniversari, que va ser divendres passat, dia 3. Nascut a San Cristóbal, a la República Dominicana, va ser un dels internacionals més joves de la història del bàsquet al seu país, ja que va debutar als 17 anys. El Barça el va clissar i el 1976 ja jugava amb l’equip del Col·legi Alpe, aleshores filial del conjunt blaugrana. El 1977 va aconseguir la nacionalitat espanyola, es va incorporar al primer equip del Barça i ja no el va abandonar fins el 1989. És difícil trobar qualificatius pel seu palmarès: 5 Lligues ACB, 8 Copes del Rei, 2 Recopes d’Europa, 1 Copa Korac i 1 Mundial de Clubs. Com a curiositat, compaginava el seu contracte amb el Barça amb la disputa de lligues d’estiu amb equips del seu país. Era un jugador admirat pel seu joc però al mateix temps molt popular, i fins i tot va ser la imatge del joc “Exin Basket”, aquella andròmina en què hi havia un pavelló ple de forats d’aire impulsats des de l’exterior i una petita pilota de porexpan que s’havia d’encistellar.
A Sibilio, però, li van quedar dues amargors. La primera, tot i ser 87 vegades internacional amb Espanya, no ser convocat per als Jocs Olímpics de Los Angeles ’84, en què Espanya va aconseguir la plata. I la segona, que Sibilio va ser un altre dels jugadors que va patir el difícil caràcter del tècnic Aíto García Reneses. No treu que ara, Aíto reconegui que Sibilio va ser un dels millors jugadors que ha tingut. La relació entre els dos va ser molt difícil i, el 1989, Sibilio va deixar el Barça per anar a jugar al Tau de Vitòria, aleshores Taugrés. Allà no va aconseguir títols, però va continuar jugant a un gran nivell i va ampliar les seves marques fins els 34 anys, quan es va retirar.
Després d’entrenar sense massa èxit alguns equips del seu país, actualment, Chicho Sibilio dirigeix al seu país un programa d’una escola per formar basquetbolistes d’èlit, d’entre 14 i 22 anys, un projecte que va posar en marxa fa cinc anys. Sibilio vol, a mitjà termini, que aquesta escola disposi d’un pavelló per a 7.000 espectadors i una residència amb 50 habitacions, i que sigui la referència del bàsquet a Centreamèrica. De moment, aquesta escola “Academia de Alto Rendimiento Chicho Sibilio” té un equip propi que disputa les competicions estatals de la República Dominicana. En alguna ocasió ha fet alguna “tournée” per l’Estat Espanyol. Per tot el que ha donat al bàsquet, i més tenint en compte l’efemèride que hem comentat abans, no estaria de més i seria d’una justícia indiscutible que Chicho Sibilio rebés, sigui en forma de retirada de samarreta o sigui en un acte senzill, un càlid i merescut homenatge, encara que soni a tòpic, perquè segur que és part de moltes de les nostres vides.

1 comentari:

oriolvidal ha dit...

¡Grande, Chicho!
Un tio que queia simpàtic a tothom, només pronunciar el nom.

Jo et confessaré que tenia un joc de bàsquet anterior a l'Exin, que no era tan sofisticat. Era una pista tancada en una urna i un sistema de botons i palanquetes feia rebotar la pilota. Una troballa de mon pare al makro que deixava en calçotets la supermanager aquesta.

No cal dir que els partits eren realment espectaculars.