dissabte, 25 d’octubre de 2008

Europa, pura i dura

La visita a un familiar m'ha portat a fer un viatge de tres dies en què he tingut la sort de trepitjar tres països diferents: Suïssa, Alemanya i França. En concret, Basilea i Freiburg im Breisgau; la part francesa ha estat només de pas. M'agradaria compartir amb vosaltres algunes conclusions i impressions d'aquest viatge.
La primera és la curiosa impressió que em va provocar Basilea. A part que va ploure durant tot el dia de la nostra arribada, vaig poder comprovar que existeix una Suïssa gris, una Suïssa de viaductes, autopistes i fàbriques que atempten lliurement contra la respiració de les persones. Aquesta Suïssa és la que representa Basilea. I el meu acompanyant va donar-nos un argument demolidor: els suïssos, que poden ser de tot menys babaus, van col·locar la merda prop de la frontera amb França i Alemanya. La resta de Suïssa, així, continua sent el paradís de verdor i de vaques Milka que ens venen amb les postals. Ara bé, Basilea serà una ciutat gris i el seu equip de futbol qualificable, directament, de toies (o de "turistes de la Champions", com va escriure la premsa suïssa l'endemà del 0-5 contra el Barcelona), però m'agradaria plantejar-vos una pregunta. Què preferiríeu, un equip campió d'Europa dins un país de fireta o un equip que caigués a la primera prèvia de la UEFA però en un país com Suïssa, o un altre com Déu mana? Jo potser m'inclinaria per la segona; per veure bon futbol, sempre ens pot quedar la tele.
Freiburg em va provocar impressions semblants a les de Munic perquè el seu centre històric és molt semblant al de la capital bavaresa, però a petita escala i potser una miqueta més pintoresc. En un matí, està vist, però és un lloc molt agradable. La universitat fa que la mitjana d'edat de la gent que passeja pels seus impol·luts carrers sigui molt baixa, els tramvies conviuen amb les pedres i els vianants sense complicacions, i tot destil·la una impressió clara: que aquella gent viu de conya. Desenganyem-nos, desenganyeu-vos. Durant molts anys ens han estat venent la història que els centreeuropeus que han vingut aquí a establir-se ho han fet per la "qualitat de vida". Mentida de les grosses. Ho han fet pel clima, més benèvol, i pels preus, més baixos (tot i que no tant). A Freiburg, la tercera setmana d'octubre, feia una temperatura que els homes del temps nostrats dirien "d'hivern" (o sigui, 11 o 12 graus de màxima), i un cafè amb llet costava 1 euro amb 90. Però em resisteixo a pensar que només per això els friburguesos visquin pitjor que nosaltres. Quan els veia passejar sense pressa per entremig dels tramvies, sense aglomeracions, i quan veia els meus familiars plegar de la feina a les 5 de la tarda, i quan observava els serveis de la ciutat, la conclusió era irrefutable.
Per a viatgers curiosos, teniu dues opcions per arribar-vos a la zona. Easyjet vola des de Barcelona a l'EuroAirport, un curiós aeroport compartit entre dos països (França i Suïssa; la frontera és al mig de la terminal) i que dóna servei a Basilea, Mulhouse i Freiburg. Ryanair ho feia fins aquest divendres però ha eliminat la ruta Girona- Basilea, amb la qual cosa l'únic recurs que teniu és fer Girona- Baden (Karlsruhe) i llogar un cotxe per recórrer els 100 i escaig quilòmetres que us separen de Freiburg. Val la pena, perquè també podreu aprofitar el cotxe per fer excursions a moltes zones properes, incloses les ciutats frontereres franceses de Colmar, Mulhouse o Estrasburg.