dilluns, 20 d’octubre de 2008

Va bé, la Segona B...

Deixeu-me que us expliqui una anècdota. Un exjugador d'un equip de Primera Divisió, d'aquests que fan negocis més enllà de l'Atlàntic, i formen grups de pressió amb altres clubs multimilionaris i altres mandangues, va treure's l'any passat el carnet d'entrenador nacional. Com molts d'altres. I com molts d'altres, també tenia ganes d'entrenar. Va dirigir-se a un periodista i a un analista d'un canal de televisió per veure si li podien cedir, enregistrats en DVD, partits de Segona B. Va explicar que li agradaria conèixer la categoria, que no havia vist massa partits i que es volia documentar. I va rematar-ho dient que, per començar la seva carrera, volia provar "un equipet de Segona B" (!). No puc evitar de dir-vos que quan veig la trajectòria del Barcelona Atlètic en la categoria no puc deixar de pensar en aquesta frase: "un equipet de Segona B..."

Si Televisió de Catalunya (d'ara endavant TVC) no hagués retransmès aquests partits de Segona B, ni el nostre protagonista ni ningú altre hauria pogut interessar-se per aquesta categoria. No totes les televisions autonòmiques ofereixen partits de Segona B i, les que ho fan, ofereixen quantitats econòmiques molt variables; alguns paguen més que TVC i d'altres paguen menys que TVC. Però TVC, l'única televisió que ofereix a tot Catalunya i sovint al món, a través del Canal Internacional, imatges dels equips catalans de Segona B, s'ha convertit ara en l'ase dels cops. I tot perquè, buscant una millor audiència per a la categoria, ha mogut l'horari dels partits televisats del diumenge a la tarda al dissabte al migdia. Potser TVC no ha sabut vendre la decisió, però la reacció ha estat furibunda per part de clubs, aficionats arengats pels mateixos clubs i fins i tot per la premsa local dels clubs. Els que sovint es diuen "companys" no han tingut problemes a provocar, amb escrits en alguns casos incendiaris (com els dels diaris de Lleida), el que després ha passat en alguns camps de la categoria en els últims mesos i anys, a saber:
- Pancartes contra TV3 (amb una magnífica lletra d'impremta) al camp del Sant Andreu.
- Intent d'entrada a la unitat mòbil de TV3 després del partit Gavà- Sabadell.
- Insults contra els comentaristes durant l'exercici de la seva feina als camps del Gavà (eren, però, aficionats del Sabadell) i el Badalona.
- Agressió als comentaristes durant el partit Reus- Sant Andreu de fa tres temporades.
Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit, diu un antic proverbi xinès. Quan es van començar a retransmetre partits, als clubs de Segona B (i més avall) se'ls va donar la mà, i ells van agafar tot el braç. No n'hi ha cap que hagi sabut ampliar el seu punt de mira més enllà de la mentalitat de la botigueta: es queixen que si ve la tele i/o els canvien l'horari perden taquilla (al Lleida- Sabadell es va demostrar que no és així), però no veuen que el seu equip, els seus jugadors, els seus espònsors de la samarreta i de la publicitat estàtica tenen visibilitat durant dues hores, en directe, per tot Catalunya. Però els emprenya més perdre 100 entrades de taquilla o vendre 20 bosses de pipes menys. Alguns equips de Tercera han arribat a demanar diners, i no pas pocs, per retransmetre un partit. Generalment, d'altra banda, aquestes actituds es corresponen amb equips que no han sabut pair un descens d'una categoria superior o que, directament, s'avergonyeixen d'estar a Segona B reclamant que ells es mereixen un major tracte per la seva "història". Algú no ha entès, sembla, que les categories es van inventar per alguna cosa i que la classificació, després de 38 jornades, sol ser implacable. Això sí, que no paguin justos per pecadors. Sé que hi ha un grapat de clubs que saben on són i que, lluny de dificultar la feina de la televisió, fan que cada retransmissió sigui un plaer.

I crec que el que acabo d'exposar són fets que pot veure tothom. Sense estar dins de la tele.

1 comentari:

Harvester Of Sorrow ha dit...

Bona radiografia, sí senyor. La mentalitat de la gran majoria de directius de club de la Segona B és lamentable. De botigueta.

Des de jove, m'ha agradat molt la categoria. Hi descobreixes joves valors que després acaben triomfant (i te les dones de tio amb olfacte, dient allò de "ja ho deia jo, ja, que aquest arribaria lluny") i a la vegada disfrutes amb la qualitat de jugadors que ja són massa veterans -o van massa per la pela- per jugar més amunt.

M'agrada molt, però sincerament, mai veuria un partit de Segona B si tinc l'oportunitat de veure'n de franc un de Primera a la mateixa hora. I, per qüestions personals, no puc anar gaire als camps, en cap de setmana, o sigui que la televisió és la meva única opció.

De què es queixen, si tenen un horari únic, que no ha de fer competència amb cap altre partit de futbol?

Les "reivindicacions" de molts clubs fan pena. I atenció, que a Segona passa el mateix: conec l'afició d'un dels dos clubs catalans de la categoria, i és esquizofrènica. Si la tele fa el partit, malament, perquè resta aficionats al camp i clar, això, l'equip ho nota (?!). Ara, si no en fa, l'únic que fan és queixar-se perquè els de l'altra banda surten molt més que ells, i això, diuen, és favoritisme.

Qui els entengui, a tots plegats, que els compri. Ara, és molt greu veure la quantitat de demagogs i aprofitats que hi ha als mitjans de comunicació. Per tal de vendre un diari més, són capaços d'atiar la gent contra els seus mateixos companys de professió. Chapeau.

Ah, i totalment certa, l'afirmació que cada club és allà on li pertoca ser. Que 38 (o 42) jornades donen per a molt, i si ets a una categoria que consideres indigna per a la "història" del teu club, potser t'ho has buscat solet.

Si ets a una categoria que consideres de merda, és perquè has fet una feina de merda.