dimecres, 5 de novembre de 2008

Banys de Nostàlgia (6): Rosa León

“A España no la va a conocer ni la madre que la parió”. Aquesta frase va marcar la campanya socialista per les eleccions generals del 1982. Es va fer realitat? Sempre es pot posar en dubte en el global, però sí que hi va haver un lloc on es van començar a fer i a veure coses que fins aleshores haurien resultat gairebé impensables. A la TVE socialista es va donar veu a gairebé tots els artistes de la movida madrileña, es va poder veure Fernando Arrabal borratxo com una cuba, es va crear un programa memorable com La bola de cristal... i, per acabar-ho de rematar, es va reconvertir una cantautora de cançó protesta gairebé en estrella dels programes infantils que van marcar la nostra infantesa. El seu nom... Rosa León.
Rosa León, nascuda el 1951, va debutar als dinou anys al costat de Jorge Krahe, en un duet anomenat “Rosa y Jorge” i ja amb unes lletres pròximes, dins el que es podia en aquella època, a la crítica social i política. Com ella mateixa diu en el seu lloc web (www.geocities.com/lapaginaderosaleon), “actuàvem en universitats, cafès, ateneus i en general qualsevol lloc on l’autoritat competent no ens pugués aturar el concert”. El duet va durar tan sols dos anys, i el 1972, Rosa León ja editava el seu primer single, que vindria seguit pel seu primer LP “De alguna manera” l’any 1973. Un disc en què musicava poemes de Mario Benedetti i interpretava temes de Luis Eduardo Aute. Ja era una declaració de principis, però el disc que la va confirmar com una de les veus de la oposició al franquisme va ser “Al alba”, de 1975, en què interpretava la cançó d’Aute del mateix títol. Era un tema contra la pena de mort que sonava al mateix temps que el règim franquista procedia als seus últims afusellaments.
A partir de finals dels 70, però, i tot editar discos amb certa regularitat, mai va recuperar el favor del públic que havia obtingut amb la crítica política. Ella mateixa reconeix que els oïdors buscaven coses que trenquessin amb el que s’havia fet fins aleshores i els cantautors es començaven a veure com una cosa del passat, encara que fos recent. Al mateix temps, però, Rosa León va començar a explotar la branca que li donaria fama en els anys 80. A partir de les seves aparicions al programa de TVE “Cuentopos” (que presentaven Tina Sainz, Manuel Galiana i Juan Diego), on va interpretar diverses cançons per a nens, va posar-se com a objectiu el de dignificar la música infantil. És a dir, no composar cançons per a nens absurdes, tal i com s’havia fet fins aleshores, sinó cançons que expliquessin coses als nens que les escoltaven. Les va començar a fer populars al programa “La cometa blanca”. I li va costar, però a mitjans dels 80 va aconseguir editar dos discos amb cançons d’aquestes característiques que van obtenir l’èxit que Rosa León considerava que mereixien. La cantautora madrilenya va tornar a tenir el favor del públic i això li va valer presentar dos programes propis a TVE: “A media voz” de 1987 i “Sopa de gansos”, aquest dedicat al públic infantil, el 1989.
Curiosament, una variació semblant a la de la seva carrera musical la va experimentar en la seva adscripció política. Rosa León es va fer militant del Partit Comunista d’Espanya gairebé des del mateix dia de la legalització del partit, el 1977. Però, des de ja fa anys, està vinculada amb el PSOE, i algun dels fans dels primers anys no li ha perdonat mai. Va ser regidora per aquest partit a l’Ajuntament de Madrid, del 2004 al 2007, i el passat mes d’agost va ser nomenada directora de la delegació de l’Institut Cervantes a Casablanca, al Marroc, on fins fa no gaire hi havia també Àngel Colom dirigint una delegació de la Generalitat. He de confessar que no puc evitar tenir una sensació estranya quan penso en una parella Colom- León. La parella real de Rosa León, però, és el director de cinema José Luis García Sánchez (director de pel·lícules com Suspiros de España (y Portugal), Tranvía a la Malvarrosa o Tirano Banderas), i tenen un fill, Víctor García León, també director de cine (Vete de mí).
Musicalment parlant, Rosa León s’ha dedicat a la producció els últims anys, i ha produït per a El Consorcio, María Dolores Pradera, Clara Montes i fins i tot Alfredo Kraus. Però sembla difícil que la tornem a veure amb les seves grans ulleres, els cabells llargs que li cobrien gairebé tota l’esquena i la seva guitarra en mà. Quedarà com un altre record de la nostra infantesa.

1 comentari:

oriolvidal ha dit...

"Todas las brujerías del brujito de Gurulú se curaron con la vacú-con la vacuna-cuna-cuna-cú..."

Era una cançó increïble, d'aquelles de "pie quebrado", on no es deia l'última síl·laba.

El "Sopa de gansos" també era un gran programa. Recordo un nen de tres anys que feia versions dels Europe. En concret, del segon disc d'Europe, amb temassos com "I'm not Superstitious". Increïble.