dimecres, 12 de novembre de 2008

History in the making

Ahir a la nit, mentre els meus ingressos anaven degotant pel tub d'escapament del meu cotxe, al mateix temps que els pneumàtics deixaven un solc sec sobre la carretera ja humida, s'estava escrivint la història del futbol. Amb un grapat de jugadors que havien passat pels nostres camps, en la majoria dels casos, sota la indiferència més absoluta, i que responen als noms de Xabier Otermin, Juan Domínguez o Eneko Romo. Quan vaig contactar amb un col·lega de Lleida, on Romo havia jugat, per plantejar-li una paradoxa tan gran, la seva resposta va ser precisa i demolidora, com es requereix en un bon missatge de text: "doncs sí noi. Ja veus que el futbol és molt gran. I mira que era dolent."

Que un equip de Segona B, el Real Unión d'Irun, elimini el Reial Madrid de la Copa del Rei, pot ser fins a cert punt una sorpresa més de les que dóna la competició del KO. D'això, a França, en saben molt; equips com el Calais, o el Carquefou més recentment, conjunts amateurs, han escrit la història d'aquesta competició que, com tot el que fan els francesos (que solen fer força bé) és venerada al seu país, fins al punt que L'Équipe va dedicar-li fa no gaire un llibre tan voluminós com preciós (Coupe de France, La Belle Épopée). La diferència clau, però, és que a diferència d'aquestes copes francesa o anglesa que nosaltres també admirem, les del partit únic a camp de l'equip més dèbil, el Real Unión ha eliminat el Madrid a doble partit. 3 a 2 a l'Stadium Gal, 4 a 3 al Santiago Bernabeu. Una reivindicació, també, per a aquesta Segona B tan desconeguda, tan despreciada, tan insultada. I un apunt; el Real Unión, abans de trobar-se amb el Madrid, havia eliminat el Sant Andreu.

Independentment de "rajar" del Madrid, sincerament penso que algú s'hauria d'agafar aquest partit des del cantó realment històric. Cal una tarda de rata de biblioteca per investigar si alguna vegada, en la història de les copes estatals a Europa, un equip de tercera categoria n'havia eliminat un de Primera a doble partit. Recordem que el Figueres, certament, va arribar a les semifinals de la Copa 2001-02, però en les eliminatòries de vuitens i quarts de final a doble partit va eliminar primer el Novelda (que aleshores estava a Segona B) i després el Còrdova (que jugava a Segona A). O sigui que la idea està llançada. De moment, manifesto públicament el meu desig d'intentar obtenir per una via o altra la samarreta (marca Astore, com correspon a un equip d'Euskal Herria) del "Flamengo del Bidasoa", com algú va batejar ahir el Real Unión de Irun. Per mi, de moment, representa la samarreta amb què es va vestir el moment més gran de la història del futbol.

PD: I un reconeixement, també, al Poli Ejido, aquest clàssic recent de la Segona que ha tornat a cridar-nos a tots des del pou de la Segona B clavant-li, a l'anada, cinc gols irremuntables per un Vila-real apàtic. Potser aquest del doble partit és el sistema ideal per aconseguir una Copa plena de sorpreses, i no és paradoxa: els clubs "grans", poc acostumats a baixar a la terra, s'horroritzen en pensar que hauran de jugar dos partits en pocs dies contra uns "matats" de Segona B. I així els va.

PD2: Us recordeu del post de fa no gaire setmanes? "Un equipet de Segona B..."