divendres, 14 de novembre de 2008

A les armes, catalans...

...que ens han declarat la guerra. Això és el que Lluís Companys feia repicar per tot Catalunya (inclòs nord enllà) a través dels micròfons de Ràdio Barcelona a la dècada dels 30, quan l'aire era net de merda i una emissora local que emetés a més de 200 kW podia superar els límits del seu terme municipal. O, si voleu un eslògan més antic, "visca la terra... mori el mal govern". Fins i tot m'agrada més aquest per explicar-vos el que tinc ganes d'escriure tot seguit.

Ja ens van explicar els professors d'història més escèptics, i amb tota la raó del món, que aquest eslògan dels Segadors no era, ni de bon tros, una reivindicació independentista avant la lettre. Era un crit d'un poble treballador que estava fart d'abusos i d'arbitrarietats per part dels seus governants. El més fumut del cas és que 350 anys després de la creació d'aquest eslògan, els treballadors d'aquest país tenim més d'un motiu per repetir-lo però ni molt menys tenim els collons que van tenir els nostres predecessors fa gairebé quatre segles per fer sentir la nostra veu. Cada quatre anys, com ja vam comentar en un altre post, abaixem el cap servilment davant el nostre senyor, el mateix que durant quatre anys més ens humiliarà, i li tornem a donar la nostra confiança. Jo he deixat de fer-ho. I no em digueu que molta gent va arriscar i perdre la vida perquè nosaltres ara puguéssim anar a votar. No us equivoqueu. Van arriscar i perdre la vida per una cosa millor que aquesta merda. Al meu entendre, jo els homenatjo millor.

De bones a primeres, els que més tenen, reforçats per la maquinària comunicativa al seu servei, han escampat la idea d'una crisi que, evidentment, hem de pagar els treballadors. Siguin empreses que realment passen per problemes econòmics, o siguin empreses que rebenten de beneficis, la dalla sempre talla per allà mateix. A l'escola, fins i tot a 8è d'EGB, ja ens deien que el capitalisme "ideal" es basava en afavorir el consum perquè, a partir d'aquí, la roda és molt senzilla; tu consumeixes, la fàbrica pot fabricar, el treballador té feina, el treballador consumeix. Com deia el meu professor de mates Canet, "cagum l'hòstia, els nens de Begur ho treien a tercer de bàsica, això". Però amics, en aquest capitalisme salvatge que ens hem deixat encular només hi ha lloc per fer els rics més rics i els pobres més pobres, màfia russa pure style. I quan us donin la oportunitat d'expressar el vostre sentiment d'impotència, a través dels mitjans de comunicació públics o privats, no patiu; us donaran la oportunitat d'enviar un SMS a un preu abusiu (gairebé un euro i mig, o sigui 250 peles, entre pitos i flautes) i engreixareu una miqueta més els mateixos que a distància i sense que ho noteu us van escurant la caixa.

Hi ha crisi, però els impostos no s'abaixen. Hi ha crisi, però els rebuts dels serveis no s'abaixen. Hi ha crisi, però el descens del preu del barril de petroli no s'ha correspost amb el del preu de la gasolina. El barril ha passat de 140 a 70 euros, però el litre de dièsel ha passat d'1 euro 30 a 1 euro. És fàcil fer números i veure que aquí hi ha algú que continua enriquint-se a costa de tots. En definitiva, cosits a impostos i perdent poder adquisitiu a marxes forçades, a més, hem de llegir gairebé cada dia un degoteig de notícies com aquestes:
- 47 regidors de Benestar Social gaudeixen d'un viatge de franc a Oslo, allotjats en hotels de 4 estrelles, "per compartir experiències amb els seus homòlegs noruecs", pagats per la diputació de Barcelona, lògicament amb diners públics. Tot i així, fins i tot s'hi apunta una regidora de Reus... i un diputat de Ciudadanos, sí, aquella colla de freaks filofeixistes que diuen "preocupar-se dels problemes de veritat dels ciutadans".
- El rebut de l'aigua s'apujarà un 7%, segons diuen, "per sufragar la millora en la potabilitzadora de Sant Joan Despí, que donarà una millor qualitat a l'aigua". Que no paguem impostos amb el rebut? On van aquests impostos?
- Després de l'última concessió de llicències per part del CAC (Consell Àudiovisual de Catalunya), es destapa que el president d'aquest organisme cobra a l'any 121.000 euros (més de 20 milions de peles), dietes i quilometratges a part.
- Després del "gag" del cèntim sanitari per sufragar la sanitat pública (i els nostres impostos?), ara s'estudia la possibilitat que els usuaris dels hospitals hagin de pagar de més alguns determinats serveis, com el menjar. És a dir, si algú no em corregeix, es pot donar la kafkiana situació que un malalt greu s'hagi de pagar el menjar, i un delinqüent tancat a la presó el rebi diàriament de franc. No?

En fi, que al final he d'acabar donant raó a l'ínclit Eduardo Zaplana, ara alt càrrec d'una empresa a la qual abans he fet velada referència: "yo estoy en la política para forrarme". El meu "yes we can" no seria el d'una dreta moderada, sinó que voldria dir que hem de poder deixar clar, d'una manera o d'una altra, que el govern és del poble i per al poble. O sigui, visca la terra i muïra el mal govern!