diumenge, 23 de novembre de 2008

Un descobriment curiós

Gràcies a la completa digitalització de l'hemeroteca de La Vanguardia (una feina tremenda i que encara serà més tremenda quan, com s'ha anunciat, es pengi a principis de l'any vinent tota l'hemeroteca del Mundo Deportivo), he pogut fer un descobriment que m'ha provocat una sensació curiosa.

Resulta que el dia abans de néixer qui escriu (jo vaig néixer el 17 de maig de 1978 i això passava el 16), la comissió que elaborava la constitució espanyola va aprovar la cooficialitat del català i l'espanyol a Catalunya. És a dir, puc afirmar rotundament que jo sóc una de les primeres persones en aquest país que ha pogut viure tota la seva vida amb el català com a idioma oficial al nostre país. Una cosa tan normal però al mateix temps tan valorada per als qui ens ha tocat néixer aquí. Ara potser faltaria que un tros de la meva vida el pugués viure amb el català com a única llengua oficial a Catalunya (lògicament sense perjudici de la resta que s'hi parlin, del swahili a l'espanyol passant pel tagal).

PD: En breu prometo un post sobre un viatge que m'ha fet veure la llum, futbolísticament parlant.