dijous, 29 de gener de 2009

Desacomplexadament

Es proclama desacomplexadament catalanista, però ha acabat castellanitzant "per deferència" les trobades d'adeptes al club que ell presideix, tot i que en aquestes trobades no només hi van espanyols. Es proclama desacomplexadament catalanista, però cap equip català de Segona Divisió té jugadors cedits per aquesta entitat (i n'acaba de recuperar un que tenia cedit a un club de Tercera). Es proclama desacomplexadament catalanista, però és a punt d'impedir que el principal derbi de Catalunya es vegi, locutat en català, per la televisió pública de Catalunya.

I us estranya?

Pels nomenaments que ha realitzat últimament (direcció general del club, direcció de la televisió del club), el puzzle del futur del nostre home, tan sovint vinculat amb la política, ja començava a tenir unes quantes peces a lloc. Quan va realitzar unes declaracions que no es poden qualificar més que amb la paraula "victimisme" sobre la col·laboració econòmica de les institucions amb "l'etern rival" (com si el seu club no se n'hagués beneficiat), ja es veia alguna figura. Amb la darrera decisió, però, ja les hi començo a tenir gairebé totes. Una decisió que s'ha pres de forma molt repetida en la història d'aquest país, que es va institucionalitzar durant un quart de segle, i que van cantar Els Pets i Ovidi Montllor. És a dir; sóc molt català, vaig un cop a l'any a Montserrat, sóc del Barça i tinc una llibreta a la Caixa, però la botiga no me la toqui i la pela és la pela (els 30 milions d'euros són els 30 milions d'euros, en aquest cas). Així, amb confusió i urgència (ja m'enteneu), ha deixat clara la preferència entre la botigueta i que la televisió del país pugui retransmetre, en l'idioma del país, els partits del, mal que ens pesi, el principal equip del país.

Jo passaria la penitència d'un derbi català en blanc (blanc merengue, clar) i els deixaria amb la seva botiga. Avui ho ha dit, a un diari local, el president d'un club català de Segona, d'aquests que el nostre home ignora: "Ells són un dels millors equips del món i ho seran sense nosaltres, i nosaltres també arribarem on haguem d'arribar sense ells. Són històries diferents i a mi només em preocupa la meva. Viurem sense ells... i ells sense nosaltres, encara més. Només faltaria."

1 comentari:

oriolvidal ha dit...

Alt, clar i amb dallonses. No tothom ho explicarà aixi. sinó que s'inclinarà per la justificació. Però al soci no se li pot enganyar.