dimecres, 4 de febrer de 2009

Banys de Nostàlgia (16): Una petita pausa...

La secció d’avui pretén ser més un joc que, lògicament, ens permetrà gratar dins de la nostra nostàlgia. De publicitat se’n fa des de fa molts segles, i tan antiga com la publicitat són les petites frases amb la qual el fabricant, i més tard l’agència de publicitat pel seu encàrrec, intenta que recordem el nom i fins i tot les característiques del producte que ens vol col·locar. Dit d’una altra manera; avui gratarem a la publicitat dels 80 i jugarem a endevinar eslògans. A saber:
- Cruz Verde: “Eficacia probada” (insecticides). I per si no et quedava clar el concepte “eficàcia”, el logo apareixia a la pantalla fent un catacroc que deixava ben clara la contundència del producte.
- La Alcoyana: “Olives La Alcoyana, per cada dia de la setmana” (olives). L’enorme Mary Santpere va anunciar, en els primers anys de TV3, la competència de les olives “La Española”, originàries també d’Alcoi.
- Colón: “Busque, compare y si encuentra uno mejor, cómprelo” (detergent). Un eslògan portat a la pantalla pel director de l’empresa Camp, la fabricant del detergent. No sabem si l’empresa va vendre més detergent, però tots vam saber qui era el senyor Manuel Luque.
- Coca-Cola: “Coca-Cola és així” (en la versió catalana, va ser el primer anunci emès per TV3; és el que acabes concloent quan obres una llauna i, per efecte del moviment acabes ruixat d’una escuma enganxosa); i “La chispa de la vida” (en la versió castellana) (refresc).
- Frosties: “Desperta el tigre que tens dins” (en català) (cereals). La totalitat del jingle en castellà era: “Frosties de Kellogg’s, poderosa energía, despierta el tigre que hay en tí”. Desconeixem quants llits matrimonials es van destruir després de popularitzar-se aquest eslògan.
- Renault 5: “La vida marcha en Supercinco” (cotxes). De totes formes, dels anuncis de Renault recordo més la banda sonora, que era una versió del “Johnny & Mary” de Robert Palmer. A destacar un altre eslògan, que en aquest cas corresponia al Renault 4: “Su belleza es su mecànica”, que ja deixa ben clar que si et compraves un R4 no era pas per la seva línia.
- Tenn: “El cotó no enganya” (netejadors). En aquest cas, era un eslògan lligat a una presència, perquè sense aquell majordom pre-Ferrero Rocher, la frase perdia gran part de la seva gràcia.
- Patès la Piara: “Más buenos que el pan” (patès i foie-gras). Un eslògan molt ben trobat; a part de destacar-te la bondat del producte, t’inciten a no menjar-te mai una llesca de pa a seques i et conviden a fer-ho amb una mica (o una molta) de Patè La Piara, empresa osonenca, per cert.
- Pescanova: “Lo bueno sale bien” (peix congelat). Aquesta marca gallega de peix congelat, però, es va fer més popular amb el dibuix animat que anunciava el seu marisc congelat; es deia Rodolfo Langostino i pregava al consumidor: “Sheváááme a casa!”. Pescanova tenia una rival que era Findus i el seu eslògan: “Se nota que es Findus”.
- Scotch Brite: “Yo no puedo estar sin él” (fregall). Exemple d’efectivitat; tothom, o moltíssima gent, recorda el jingle amb el nom de la marca i l’eslògan. A més, és un eslògan que és molt fàcil de recuperar per jocs de paraules o per fer-lo servir en una altra situació, encara que sempre et recordarà que és l’eslògan dels fregalls.
- Filvit: “Más vale Filvit que tenerse que rascar” (xampú antipolls). Un altre cas en què ha quedat el jingle sencer, amb el nom de la marca i l’eslogan: “Filvit Champú, Filvit mamá, porque más vale Filvit...”. Per cert, els polls han desaparegut del tot dels patis de les escoles?
- Calgón: “Allargui la vida de la rentadora amb Calgón” (producte antical). És un exemple idèntic al d’abans, jingle curt amb eslògan i fàcil. També és d’aquells jingles que s’ha allargat fins als nostres dies però del qual se n’han hagut de fer més “remixes” que d’un tema de discoteca, perquè el senyor Calgón s’ha diversificat en un futimer de nous productes.
- Papillas Puleva: “Le va, le va, le va” (menjar per a nadons). Un eslògan estúpid a més no poder, però que va arribar a la gent i que va donar lloc a una anècdota esportiva. En aquells anys, Puleva patrocinava un equip de bàsquet de la Lliga ACB, de Granada. En moltes pistes, quan es tractava de ridiculitzar l’equip contrari, es va utilitzar la cançoneta en qüestió. Per cert, val a dir que Puleva és un acrònim de “PUra LEche de VAca”, o sigui que la marca en sí, encara que comprimit, ja és un eslògan.
- Rania: “Alimenta la vida” (llet). Aquesta és una marca de llet molt popular a principis dels 80, una marca ja desapareguda, la publicitat de les quals (com en d’altres casos) consistia en plafons metàl·lics a les portes de les botigues de queviures, com indicant “aquí tenim Llet Rània”. Aquesta frase entra una mica en conflicte amb un eslògan posterior d’una altra empresa d’alimentació, Campofrío, que era “Alimenta tu vida”.
- Perlan: “¡Qué suave! ¿Es nuevo? No, lavado con Perlán” (suavitzant). Un cas únic d’eslògan dialogat, perquè habitualment no ens donem pregunta i resposta nosaltres mateixos. Un diàleg entre noi amb ganes de marxa i noia que no semblava tenir les mateixes ganes, però que ens va quedar.
- Wipp Express (detergent). Aquesta marca, de la mateixa matriu que l’anterior, més que eslògans feia servir frases senceres (més llargues), però eren frases que es repetien en els seus anuncis. Canviava la roba, canviaven els actors, però les frases sempre eren dues: “La suciedad está en la ropa... ahora la suciedad está en el agua” i “Lava sin frotar la ropa que no puede esperar”. Molt descriptiu però potser un pèl difícil de retenir.
- Maggi (precuinats): “Maggi te quiere ayudar”. En la senzillesa, amics, rau la virtut. Realment tenir el caldo en una pastilleta estalviava haver-lo de fer “a mà”, per entendre’ns, tasca sempre laboriosa.
- El Corte Inglés (grans magatzems): “Si no queda satisfet, li tornem els diners”. Sempre m’he preguntat si algú, o quanta gent, millor dit, ho ha executat. Si hi ha testimonis que truquin!
- Jacq’s (colònia): “Busco a Jacq’s”. L’he inclòs perquè tots el tenim present, però dubto que sigui estrictament un eslògan, perquè tampoc és que deixi molt clares les virtuts del producte, encara que val a dir que hi ha alguns productes, i els perfums són alguns d’ells, que juguen més amb la poètica de les imatges, en suggerir el que pot inspirar aquella fragància, que no pas en trobar un eslògan enginyós.
- Saba (electrodomèstics): “El que sabe, Saba”. Bon eslògan; amb un joc de paraules amb la marca dónes a entendre que els entesos en televisors o altres aparells es decantaran sempre per aquesta marca.
- Gior (detergent): “Un poco de pasta basta... Gioooooor”. Un altre eslògan molt complet, perquè igual que el detergent, que va ser un dels primers concentrats, és 3 en 1: et diu la marca, te n’explica la virtut (en aquest cas l’eficàcia, que no cal gaire quantitat de detergent per netejar) i t’explica com l’has de fer servir. Una ganga.
- 1888: “El turrón más caro del mundo” (torrons). Un eslògan que volia convertir un defecte en una virtut, això sí, sempre podrem discutir que el més car sigui sempre el més bo.
- Orlando: “Cuate, aquí hay tomate” (tomàquet concentrat). Ignoro el per què utilitzaven dibuixos animats que representaven mariatxis, però queda clara una cosa que havia de ser una obvietat i que potser, inquietantment, no ho és tant: que en un pot de tomata concentrada hi ha d’haver tomata. Aquest eslògan el va recuperar després Tele 5 per un programa del cor de nefast record.
- Nocilla: “Leche, cacao, avellanas y azúcar”. Més o menys com l’anterior.

I els que ens deixem! Queden també moltes marques de les quals recordem “jingles” estrictes, sense eslògan, com per exemple la colònia Farala, que s’anunciava amb aquell tema infecte que començava “Tenemos chica nueva en la oficina, que se llama Farala y es divina...”, i en aquesta categoria també tindríem el “Bic Naranja escribe fino, Bic Cristal escribe normal”. I tampoc hem posat frases, “gimmicks” dels anuncis però que no són ben bé eslògans, com “Ahí va, los Donuts” o “Voy a llamar a mi primo, el de Zumosol”. Això, en tot cas, ho deixarem per un altre dia.

3 comentaris:

Harvester Of Sorrow ha dit...

Home, jo en recordo uns quants de l'època que encara, de tant en tant, em serveixen per fer algun joc de paraules. Per exemple:

-Solac: "Lo que hacemos, lo hacemos bien". Aquella mà masculina amb el polze aixecat em va deixar marcat. Crec que la Concha Velasco també hi sortia, en aquells anuncis, abans de passar-se a l'apassionant món de la incontinència femenina.

-Brummel: "En las distancias cortas, es donde un hombre se la juega". No sé si era exactament així, la frase. Suposo que deuria estar més pendent de les garses que entraven, molt suggerents, en aquell ascensor on el precursor de George Clooney feia una "masterclass" de seducció.

-Rodolfo Langostino: "Chéee... lleváme a casa". Estem davant d'una de les primeres sol·licituds d'asil polític? Va generar un "efecte crida" entre la població de l'altra banda de l'Atlàntic? Per què duia bufanda, el llagostí?

-Donettes: "Me salen amigos por todas partes". Els germans petits dels donuts produïen el mateix efecte que, uns anys després, experimentaríem en anar a una discoteca amb una amiga de bon veure. De tot arreu, en sortien, sí...

-El Almendro: "Vuelve a casa por Navidad". Pocs eslògans han donat tant de joc al món periodístic com aquest. Els anuncis amb el noi tornant de fer la mili (atenció, la mili, que fa segles que ja no existeix) i sorprenent la mare eren d'allò més tendres. El jingle, segur que tots el teniu al cap.

-Peugeot 205: "Contigo, al fin del mundo". Una d'aquelles frases que dius quan estàs borratxo i et proposen anar a un altre bar per seguir la festa. Com a la vida, i ja ho deien els anuncis de la DGT: "las imprudencias se pagan... cada vez más". A l'endemà, amb un mal de cap horrible, te'n penedies.

N'hi ha més, però ara no em vénen al cap. Prometo continuar.

Harvester Of Sorrow ha dit...

Faig un Romay, que veig que he repetit el tema del Rodolfo Langostino. Ja no sé ni llegir.

A canvi, en deixo un de verge: "Campofrío, mejor día a día". He de reconèixer que la faig servir molt per lloar la feina d'algun company. I això ho saps prou, lladre... ;)

oriolvidal ha dit...

Uau, esteu mooolt malalts, nens! Quin article més exhaustiu! Completíssim!

Jo només recordaré:
* "Tu primera colonia... Chispas"
* "Se llama Farala... y es así"
* "Tristón sólo quiere un amiguito, un hogar y nada más"

O aquell del Pedro Ruiz, no sé si el recordareu:
"Di Perry... y no pasa nada". Un anunci de preservatius que avui fot riure.

Boníssim, això de recordar el "¡Qué suave! ¿Es nuevo?" "No, lavado con Perlán". Crec que ens vam passar tot 4t o 5è d'EGB fent la conyeta.