divendres, 6 de febrer de 2009

El millor llibre de la meva vida

Ahir al vespre el vaig tancar. Feia temps que no experimentava la necessitat d'acabar un llibre, d'estar enganxat a ell com una droga. Necessitava saber-ne el final, tot i que el final ja estava escrit, en concret des del setembre de 1974, en tractar-se de la novel·lització d'un fet real. I avui he decidit transmetre-ho al món, perquè un llibre que superi "La revolta dels animals" de George Orwell com a volum preferit, com és el cas, ha de ser molt bo.

Temps enrere, en una escapada a Perpinyà, vaig comprar la traducció francesa del llibre "The Damned United", traduït al francès com "Quarante-quatre jours". Es tracta d'un llibre de David Peace que havia tingut un èxit sensacional a la Gran Bretanya, explicant els 44 dies en què Brian Clough va ser mànager del Leeds United. Clough era un davanter "matador" que en la seva etapa de jugador amb el Middlesbrough i el Sunderland acreditava una mitjana de gairebé un gol per partit. El 1962, però, en un partit contra el Bury, va topar buscant una pilota amb Bob Stokoe, el porter del Bury. Resultat; trencament de lligaments creuats d'un genoll. A l'època, una lesió irrecuperable. Al llit de l'hospital, Clough ja tenia clar que es volia dedicar a ser mànager.

El llibre està escrit a l'estil "24" però amb flaixbacs; són 44 capítols (un per cada dia en què Clough va ser mànager del Leeds), i en cada un es va resseguint la carrera de Clough des del seu punt de vista. L'escriptura de Peace és una lliçó literària i de futbol; aconsegueix transmetre, sovint a través de la repetició de paraules, els estats d'ànim que té Clough en tot moment; el descriu detalladament i punyent com un personatge egocèntric però just, malalt de futbol, alcohòlic (fet que li passaria factura després amb una mort prematura als 69 anys per càncer d'estómac), passional però fidel amb els seus amics i amb els seus jugadors. Però al mateix temps, l'escriptor retrata els grisos anys 70 al nord d'Anglaterra, la feina de mànager d'un equip de futbol "a l'anglesa" (mai importada aquí), l'ambient als estadis, l'ambient en els viatges i en les concentracions dels jugadors, els problemes de hooliganisme que es començaven a estendre...

El clímax del llibre, lògicament, arriba a la part final i és una cirereta fantàstica que obre la reflexió. La història es basa en el fet que Clough arriba al Leeds United després d'un període molt exitós del club, amb Don Revie, en què aconseguiren dues lligues, una Copa i dues Copes de Fires (topant-se amb el Barça en una eliminatòria). Revie havia construït un grup de jugadors que es caracteritzava per un joc violentíssim, més que al límit del reglament (el seu defensor Norman Hunter era conegut com Bites Yer Legs, és a dir, "et mossega les cames"), i que obeïen cegament un mànager supersticiós, que els permetia tot el que volien (beguda, timbes) i que sovint havia estat acusat de subornar àrbitres i jugadors rivals. Paral·lelament, Clough construeix un altre grup sòlid a Derby, amb el Derby County, a qui treu de la part baixa de la classificació de la segona divisió anglesa i converteix en pocs anys en campió de Primera Divisió i semifinalista de la Copa d'Europa. Tant a Revie com a Clough, però, els arriba el moment de deixar l'equip per motius diferents. I el resultat és que la mateixa oposició ferotge, el mateix assetjament psicològic, el mateix rebuig que Clough es troba a Leeds, el rep el seu successor a Derby, Dave Mackay (a qui Clough havia fitxat com a jugador per al seu Derby). Amb la qual cosa el punt de vista de Clough queda magistralment en evidència. Potser no és gratuït que David Peace sigui seguidor del Huddersfield, el gran rival local del Leeds United, i curiosament l'equip contra el qual Clough disputa el primer partit i, 44 dies després, l'últim com a mànager de l'equip d'Elland Road.

Brian Clough és un personatge imprescindible del futbol anglès i europeu que ha transcendit l'àmbit del futbol per ser present en moltes manifestacions socials i culturals a Anglaterra; només cal comprovar-ho a la seva pàgina de Wikipedia. La narració de la seva vida amb la dosi de sentiment que Peace hi aporta va convertir el llibre en un gran èxit de lectors i de crítica a Anglaterra, però la vídua de Clough va protestar enèrgicament contra el seu contingut. Barbara Clough, però, no ha pogut evitar que en aquest any 2009, "The Damned United" sigui portada al cinema amb Michael Sheen com a Brian Clough. El film s'estrenarà al Regne Unit el mes de març i és d'esperar que no trigui a arribar aquí. I també és d'esperar que la pel·lícula estigui a l'alçada del llibre i els espectadors catalans puguin constatar com és la millor història de futbol mai publicada.

1 comentari:

oriolvidal ha dit...

Apuntem aquesta invitació entusiasta, Jerry.

La veritat és que ja me n'han parlat bé per altres indrets i té molt bona pinta.