dijous, 21 de maig de 2009

Aviat t'ho trobaràs (3): Quarts de quinze

A Torbjörn li sona el despertador a tres quarts de vuit del matí, però és dels molts que estan agraïts a l'inventor de la funció "snooze" i acaba llevant-se quan falten pocs minuts per les vuit. Es dutxa i s'afaita i decideix que avui és un bon dia per saltar-se el règim, per la qual cosa anirà a buscar l'esmorzar a la fleca. Hi arriba quan passen cinc minuts de les nou, però troba la persiana abaixada i un rètol contradictori que indica que l'hora d'obertura són les nou del matí. Torbjörn pensa, llavors, en la màquina de dolços envasats de l'empresa mentre es dirigeix a l'emissora de ràdio on fa una col·laboració setmanal. Un cop assegut davant del micròfon, li diuen des del control que un convidat anterior s'ha allargat en la seva exposició i que, al marge que haurà de retallar la durada del seu comentari, aquest començarà més tard del que és habitual. Torbjörn sintetitza el seu discurs i aconsegueix arribar a l'hora en punt al seu lloc de treball. La mateixa hora en què ha quedat per atendre una visita, però Torbjörn espera durant un quart d'hora al seu despatx només per comprovar que el seu interlocutor encara no ha arribat. Aprofita llavors per anar a la màquina confiat que algun dels dolços que s'hi oferta resulti plaent, però quan arriba, emocionat, a l'aparell, comprova que el senyor del carretó encara no ha passat a repostar i les espirals on s'hi encabeixen els productes estan buides de tot contingut. Torbjörn es resigna a no esmorzar, pensa que ja dinarà com Déu mana i comprova que, en tornar al seu despatx, aquell interlocutor amb qui s'havia de reunir a l'hora en punt acaba d'arribar.

Torbjörn acaba la jornada, avui exclusivament matinal, amb una certa frustració, perquè ha efectuat diverses telefonades que han donat com a resultat que la persona a qui buscava havia sortit un moment i encara no havia tornat. Torbjörn es pregunta si havien sortit a comprar tabac abans d'abandonar el despatx. Ha quedat amb una vella amiga al seu lloc de treball. Un cop hi arriba, s'espera a fora perquè li sembla violent fer-ho a la recepció. A Torbjörn l'acaba salvant el diari que porta sota el braç, ja que tres quarts d'hora després de notar el contrast tèrmic entre el seu cul i un banc de pedra, la seva amiga encara no ha sortit a rebre'l. Indignat, li envia un missatge manifestant-li que està tip de tanta espera i, mentre escolta el seu estómac encara més furibund, decideix que ja dinarà al menjador de la facultat universitària on, unes tardes a la setmana, dóna classes d'una matèria que suposadament domina. Avui toca pràctica, i a més puntuable, però mitja hora després de l'hora marcada per al seu començament, Torbjörn comprova que cap dels seus alumnes és a punt per iniciar-la i que tots asseguren tenir problemes tècnics. Torbjörn els renya perquè assegura que el problema dels alumnes no és tècnic sinó de falta de previsió i d'estar-se tota la setmana vivint la vida universitària fins que cinc minuts abans s'esglaien perquè no tenen res a punt.

Després de, finalment, efectuar la pràctica, Torbjörn torna a casa. Surt més tard del compte de la facultat perquè alguns alumnes li fan preguntes després del temps de la classe. Durant el trajecte, Torbjörn és víctima d'unes obres que fa mesos que duren en una carretera que, curiosament, no és de peatge, i quan arriba a casa seva, la seva parella l'està esperant amb cara de circumstàncies. A Torbjörn, però, li queda el consol que avui és el dia en què fan el seu programa de televisió favorit. Havent sopat, postposa la feixuga feina de rentar els plats fins que acabi el programa i s'escarxofa al sofà, només per comprovar que el programa comença amb vint minuts de retard perquè, prèviament, s'han concedit uns minuts de televisió en "prime time" a un polític perquè pugui buidar tot el seu dipòsit de mentides. Torbjörn, fins i tot, esbossa un somriure d'alleujament quan veu la careta del programa, però immediatament la seva expressió passa a ser una barreja de sorpresa i recarregada indignació quan la pantalla es queda sense imatge. Llavors és quan recorda aquella publicitat enganxada al portal del bloc de pisos en què es recorda que avui és el dia de l'apagada analògica i que cal que tothom tingui instal·lada la TDT per continuar veient la televisió. Torbjörn, però, ha fet tard.

2 comentaris:

oriolvidal ha dit...

Hahaha!
Realment està molt bé, aquesta història!

Però em queda el dubte de si acaba sent una crítica general a tothom per la nostra deixadesa... o bé si s'acaba convertint en un cant a la indulgència, perquè, vulguis o no, tots acabem fallant i pillant.

Potser nord enllà no els passa, tot això... però mira la bona literatura que es perden! Ànims, Torbjörn!

Jerry ha dit...

Realment, Ury, comença com la primera cosa que dius i acaba com la segona. M'agraden aquests girs. Però majoritàriament vol ser una crítica a la deixadesa i la impuntualitat que ve d'algú que té, com a màxima, "millor mitja hora abans que un segon tard".