divendres, 4 de juliol de 2008

"Però això és caritat?"

Et diuen que en el món globalitzat al públic li interessarà cada cop més el més pròxim, però cada setmana veus uns numerets que diuen com un gol de Agbonlahor de l'Aston Villa és més vist que un altre de David Prats, del Badalona. I a tu t'agrada David Prats, i t'agrada Miki Albert, i t'agrada Santi Asensio, i t'agrada Monty, i t'agrada Barragán, encara que també t'agradin els Agbonlahors i Reo-Cokers. I creus que veure jugar Miki Martínez o Luismi o Jose Ramírez val la pena almenys igual.

Però és com una gota malaia. I, al final, algú t'acaba dient que no pots competir. I estàs per donar-li la raó. I et dol en l'ànima però abaixes el cap, això sí, lleugerament, esperant que comenci la propera temporada i que puguis continuar defensant els teus arguments. I que algun dia un golàs d'Alberto Manga sigui més vist, i que la gent en parli més, i que s'hi interessi més, que un gol d'Obi Mikel.

PD: Aquesta pregunta és real. D'algú que va preguntar si retransmetre un gol de Miki Palanca era caritat.

Substitució

"Vull que si prefereixo escolaritzar el meu fill en castellà a Catalunya ho pugui fer, un bilingüisme real" (una política catalana del Partido Popular).

Nord enllà, el partit que representa aquesta política (nascuda nord enllà també) no té representació parlamentària, al parlament espanyol, em refereixo. Potser és que nord enllà hi ha una majoria de gent que respondria igual que jo aquesta frase. A saber:
- Per mi, bilingüisme real és que tinguem el mateix número de mitjans en català que en castellà.
- Per mi, bilingüisme real és que quan demano un tallat no ho hagi de repetir dinou vegades fins que m'he de declarar per vençut i dir-li al cambrer o cambrera "un cortado".
- Per mi, bilingüisme real és que pugui triar veure una pel·lícula d'estrena en català o en castellà.
- Per mi, bilingüisme real és que la traducció catalana d'un llibre valgui el mateix que la traducció castellana, i no 1€ o 2€ més.

Respectar la composició real del país, hi estic d'acord. Tota la resta és el títol d'aquest post.

Un pas més

No, no tinc Fotolog. Ni Facebook. Ni Hi5. Ni Picasa. Però de tant en tant, com molts de vosaltres, tinc ganes d'escriure coses. I una tarda gossa ha fet la resta.

El blog no té més tema que els meus temes. I el nom ve a ser una espècie de resum incomplet de la meva vida. Vaig néixer al nord del país, però vaig anar a viure més al nord i quan viatjo, intento sempre fer-ho nord enllà. On la gent diuen que és culta, neta, lliure, desvetllada i feliç.