divendres, 26 de juny de 2009

Aviat t'ho trobaràs (4): No en queda

Ole-Christian s'aixeca disposat a fer diversos encàrrecs en un dels seus matins lliures. Viu en una petita ciutat on tot és a prop i que li permet anar fent el trajecte a peu. En concret, ha d'anar a comprar el dinar, i vol passar per la llibreria i la botiga de discos a fer-se amb un llibre i un disc de recent aparició que li interessen.

Per comprar el dinar, Ole-Christian ha decidit optar per una solució fàcil; anirà a una botiga de queviures "de tota la vida" i hi comprarà una quantitat raonable de llegums cuits. Li sobra un tros de botifarra a la nevera i ha decidit que l'esparracarà per cuinar un plat tradicional de la zona on viu. Quan arriba a la botiga de queviures, li diuen que és massa aviat, que els llegums encara no estan cuits i que fins d'aquí a una estona no els posaran a la venda. Decideix, per tant, acostar-se fins a la botiga de discos, un cop va llegir al diari que ja era a la venda la novetat discogràfica que esperava. La botiga és nova, forma part d'una cadena, i sembla estar ben assortida. Pregunta pel disc en qüestió i la dependenta, després de dibuixar una expressió facial d'incredulitat, tecleja ràpidament en un ordinador. La dependenta acaba dient a Ole-Christian que el disc encara no ha arribat; no el tindran fins al cap d'una setmana.

Resignat, Ole-Christian torna a la botiga de queviures. No ha passat gaire estona però tampoc podrà comprar els llegums que desitja. Ja en entrar, observa un munt de petites bosses de plàstic, plenes de llegums encara fumejants, amb pòstits enganxats on s'hi llegeixen diversos noms propis que semblen propis de persones d'edat avançada. Quan demana la seva ració (ha decidit que siguin cigrons), la dependenta li contesta que de cigrons ja no en queden. Tenen una clientela "fidel", "de tota la vida", a qui diàriament, plogui, nevi o faci fred, reserven la seva ració de cigrons fins que la passin a buscar quan més els convingui. I la clientela "de tota la vida", en aquest cas, ha deixat l'Ole-Christian sense els seus cigrons.

Ja més irritat, i pensant que més tard ja passarà pel supermercat i ja rumiarà què pot fer-se per dinar, Ole-Christian es decideix a anar a la llibreria. El procés és semblant al de la botiga de discos. És a dir, novetat anunciada a la premsa, que assegura que ja és a la venda a totes les llibreries. Queda clar que a totes no. A més, a la llibreria en qüestió guarneixen el diàleg amb un èxit de tots els temps en establiments d'aquestes característiques, la coneguda cançó "Vols Que Te'l Demani? (Pot Trigar Quinze Dies)". Visiblement enutjat, Ole-Christian acaba renunciant a demanar el llibre i pensa que, com que en pocs dies ha de fer més encàrrecs, aquest cop a la gran ciutat, ja el comprarà allà, que segur que el trobi.

Ni que sigui per pur consumisme, per no sortir amb les mans buides del seu recorregut matinal, Ole-Christian acaba comprant un diari local. I hi llegeix en portada: "El petit comerç es queixa que perd cada cop més clients."